CréixerMent

Estima el teu propi projecte, que ets tu. Tant se val si es tracta d'una historia interminable de pors i dubtes com si és un continu pou de rabia. Estima el teu propi projecte. Importa poc si el dolor físic guanya al dolor emocional, estima'l! És absolutament indiferent fins i tot com acaba; el teu projecte és el teu projecte. No tens res millor que fer en aquest món. Si la rabia et pot el teu exercici sera l'amor i la paciencia. Si la covardia et fa callar i dir que si, la teva feina és practicar la discordia. Si la impaciencia és part del teu ADN, la medecina sera calmar-te en el silenci. El teu projecte ets tu, invertir el teu esforç en llaurar-te una mica. Cada dia, una oportunitat de provar de nou, amb il.lusió, com un infant que s'estrena. I així, la por de ser inadequat, de no fer-ho bé per sempre, s'ajusta més a la realitat i es converteix en l'alegria de, caa nou dia, comprar un bitllet per tornar a intentar-ho. Tens alguna cosa millor que fer?

Algunes de les formes de pensar, de les creences, que més incomodes resulten en la vida quotidiana provenen del pensament infantil. Quan una experiencia desespera, sigui un refredat, una discussió amb algú, la por davant d'alguna cosa nova o la por pel desig de quedar bé; qualsevol situació, pensament o emoció que desespera, té darrera el conveciment de que allo sera etern. I aquesta creença en l'eternitat del mal, del dolor, es fruït d' una herencia infantil. És el nostre pensament infantil, esclerotitzat en forma d'habit inconscient, el que creu que tot és irreversible, i que res pot tornar a la situació anterior. També els adults, sempre que des-esperem estem posesos, arrelats; vivim en la convicció de que res pot canviar. A banda de que tot allo que ens desespera té una dimensió grandíssima, tal com si nosaltres fossim petits i les coses grans. Desesperar és un habit inconscient que va construir el nen o nena que varem ser. La bona notícia és que aquesta consc

By R.Martínez Us deixo una lectura per continuar explorant la sensació de ser inadequat (o inadequada!). Els pensaments que sent una persona que pateix de vergonya. Una lectura per trobar una mica de llum...  Llegir més

Podria semblar una cosa trivial, pero "criticar" es una de les acccions més comuns de la nostra vida quotidiana. Criticar és deixar clara la nostra opinió de com "hauria de ser" qualsevol cosa o qualsevol persona. I tenim un arsenal de idees, de judicis, interminables sobre aixo! Tambe estem les persones afortunades que no ens acabem d'atrevir a criticar obertament a l'altre i ens dediquem a autocriticar-nos per no haver evitat sentir-nos ofeses pel que un altre ha dit, fet o no fet. Aquesta és una manera d'exercir l'esport nacional de la crítica, desde d'una vessant menys sorollosa... Tots els comentaris es donen en el nostre cap i totes les emocions que generen van contra el nostre cos!  Cosa que funciona de forma diferent en aquells afortunats que, el que no saben, és callar-se! En qualsevol cas, a tots i a totes ens va bé aquesta lectura de Ricardo Ros per diferenciar la crítica del feedback.