CréixerMent

Autor: Josep Francisco Martínez Què passa quan no acabes de veure clar on comença i acaba la teva responsabilitat en els esdeveniments de la teva vida diària. Per exemple, en aquelles temporades que tens moltíssima feina. Si tens la sort de participar en les decisions que després es concretaran en  tasques que hauràs de fer, la cosa resulta més complicada. Tens molta feina i és possible que sigui culpa teva . Tu has pres totes les decisions que t'han portat a una situació determinada (d'acumulació de feina)? Quin paper juguen els altres? Els que demanen, els que supervisen, els que encarreguen... Quina visió del món tens per poder sentir-te, en una situació així,  innocent o culpable? Aquests dies reflexiono sobre això (a la força, perquè tinc molta feina) i me'n adono que la visió del món que tenim acostuma a oscil·lar entre aquests dos pols: - La Omnipotència: el meu paper és decisiu. Jo puc controlar  tot el que passa. Els resultats són culpa meva. - La Impotènc

És el que trigues en sentir aquest audio de l'Assumpció Salat, psicòloga i formadora, directora d'Agape, i, sobretot una bona amiga. Diu en l'entrevista que aquesta és la seva màxima: "Amb resentiment pel passat,  avorriment pel present i pors per al futur És difícil viure i treballar amb eficacia i eficiència" Em sembla que resultaria difícil trobar-ne una de més descriptiva sobre el  que ens fa difícil la vida.

Una de les idees clau per transformar el teu món és viure'l com una Escola on cada dia aprens lliçons noves o tornes a intentar-ho amb les matèries que més se't resisteixen. El món, no és una realitat estable, aliena a tu, objectiva, de la que ets una víctima passiva; el món és la lliçó que se't presenta cada dia per a que puguis entendre millor tot el que amaga la teva ombra (el teu inconscient). Fer el pas de víctima a responsable en tots els terrenys de la teva vida suposa acceptar que tot allò que t'envolta està ple de sentit. Així, la teva feina (o falta de feina) no és fruït de la desgràcia, la teva família, amb tot el que d'ella t'agrada i et desagrada, no és una cadena inevitable, el teu cos físic, amb la teva acceptació o sense ella, no és una comdemna. Mira't des d'un punt de vista metafísic (buscant el sentit de l'existència) tot el teu món és interpretable com un reflexe, com un mirall que et retorna una informació precios

Aquesta tarda, resistint com he pogut la temptació de posar-me a passar l'aspiradora compulsivament  : -)  he llegit el capítol de la Enfermedad como camino dedicat a l'insomni. No tiene desperdicio , que es diria en castellà. "Tenemos miedo del sentimiento, de lo irracional, de la sombra, del inconsciente, del mal, de la oscuridad y de la muerte. Nos aferramos a nuestro intelecto y a nuestra conciencia de día -en contraposició a la insconsciència amb que vivim durant la nit- con la que creemos poder entenderlo todo. Cuando llega la invitación a abandonarse -es refereix al moment de domir- se produce el miedo, porque la pérdida nos parece excesiva. Y no obstante, todos ansiamos dormir y experimentamos la necesidad. Como la noche pertenece al día, así la sombra nos pertenece a nosotros y la muerte a la vida. El sueño nos lleva todos los días a ese umbral entre el Aquí y el Allá, nos acompaña a la zona oscura de nuestra alma, nos hace vivir en el sueño lo no vivido y nos s