CréixerMent

Ha estat un cap de setmana de convivència amb uns amics. N'he après moltes coses. He observat com m'ubico en un grup i n'he pres nota. He recordat les meves reaccions (no conscients?) quan els rols no estan clarament definits perquè són situacions de convivència  temporals. He rigut, he caminat, m'he rajat en intentar escalar una paret petita - va poder la por-  i vaig poder afrontar-la -per sobre del fred- per nedar en les aigües gelades del riu Matarranya. Tota una experiència -renovadora- per Sant Joan; gràcies a totes les persones que em fan de mirall, em puc mirar. I parlant de reptes, relacions entre persones i dedicar-hi temps a aclarir conceptes, m'ha agradat aquest article de'n Joan Garriga per proposar-vos-el com a lectura d'aquesta setmana. La forma en que resol una situació complexa en un taller i com aprofita la dificultat per crèixer em sembla tot un repte. Aquí el teniu .  Us suggereix algun comentari?

Es pot ballar fins que deixen de fer-te mal els maxilars? Es pot mirar un punt en la paret fins que descobreixes que la teva por és a fer el ridícul? Es pot estar plen@ d'amor vers persones que no coneixies pel matí? Pots fer un viatge a una infantesa on la mateixa ràbia fa que te tinguin cura que que te la deixin de tenir?  Es pot estimar, desestimar, fer-ho bé, equivocar-se, no saber, sentir-se inspiraratd@ i descobrir, en poques hores, que fins ara et semblava difícil caminar sobre el teus peus perquè no havies provat mai a fer-ho només amb els talons? Borratxera de cos, música i amor a tu mateix@; així descriuria l'experiència d'un taller i un matí a l'Espai la Banyera, amb l'Alba Sagarra, les Flors de Bach en moviment i tots aquells ulls que, de quan en quan, fregavem. Una abraçada!

Aquests dies, quan agafo la bici, em fa força mal el peu esquerra i estic fent-li voltes al fet, intentant inspirar-me per saber quin grau d'atenció hauria de donar-li, quin grau de limitació n'hauria de sentir. La veritat és que la idea que tinc d'aquest mal és força limitant; em fa por haver de deixar d'anar en bici, haver de deixar de portar talons alts, haver de deixar de... Trobo que el dolor genera idees limitants. Porto dies fent-li voltes i avui he tornat a agafar la bici; un agradable passeig amb uns amics, i només començar el meu peu em feia mal, però passats els primers quilòmetres, quan la idea de que no podria continuar, de que per sempre agafaria la bici i em faria mal, quan m'he distret i han passat totes aquestes idees limitants, el dolor ha desaparescut. La por de sentir-lo m'estava fent mal. Durant la resta de la sortida (he fet 35 kilòmetres) només a estones m'ha fet mal, encara que he acabat amb el peu força resentit, però com la resta

"Tots som el mateix..Tot el que t'han dit que està mal en tu, és justament el que hi ha de  bó en tu. La teva impulsivitat és un do. Els teus impulsos són la clau cap al miraculòs. Els teus canvis d'humor reflexen el pols natural de la vida, t'aporten una energia imparable quan estan amunt del tot i una profunda visió commovedora de l'ànima quan estàs a baix del tot." Tots som el mateix. We are wall the same . Tot el que sempre t'han dit que és el dolent en tu, és la teva força; tot el que sempre has vist com a defectes, és la teva esència; tot el que sempre has vist com una imperfecció, ets tu i som tots. Tots som el mateix!. Love!!! Aquí trobareu un missatge profund. No cal distreure's en pensar-hi massa. No importa si no ens creiem totes les lletres, o totes les frases. Aquí hi trobareu un missatge profund; d'Amor. Gaudiu!