CréixerMent

Dies per retrobar-se, per posar-se a prova, per esbrinar fins on arriba la paciència, per gastar-la sense límit mirant les cares dels nostres estimats. Per saber dir no... als torrons, als polvorons, al segon plat de galets... al comentari airat de segons qui, malgrat que sigui Nadal... Dies per tenir clar què és el que importa, per saber jugar el joc dels regals sense perdre la compostura Per adonar-se que ens estimem fins i tot les sogres i els cunyats, o no. Dies per sentir que tot està bé, sigui com sigui, estigui on estigui sembli el que sembli.

Imagina, per un moment, que tot allò que desitjes que canviï en tu, ja és correcte. Imagina, ni que sigui per un moment, que absolutament totes les teves maneres de ser i de veure la vida són adequades. Imagina, que en el teu interior no n'hi ha lluita; que el que és, ja és  correcte i desitjable. Imagina que no existís cap raó per desitjar ser d'una altra manera. Imagina, que alló que més ràbia et fa cada dia, de tu, dels altres, ja és, i perquè és, és perfecte. Imagina que entens sense dubtar aquestes paraules. Imagina que ja ets Total, que ja vius en Plenitud, que en tu no existeix el conflicte. O imagina que tot el que penses i vius és la forma en que s'expressa a través de tu la Vida, i que això ja és Total. Que les teves cabòries i les teves dèries se sumen en un ésser perfecte; Tu, que ja és Ple. Imagina   que estimes el conflicte, perquè forma part de la vida que t'arriba i et permet conèixer-te millor a tu i al món. Costa d'imaginar? Per quina r

Fa un temps que volia escriure sobre una de les emocions més tossudes del nostre paisatge emocional; la culpa. O som culpables o els busquem. O generem o vivim culpa.  Diuen que la culpa  és l'emoció negativa que segueix totes les altres emocions. Si sento ràbia després sentiré culpa. Quan sento por seré després culpable de no ser prou valent. Puc sentir orgull i culpa, fàstic i culpa... Sempre n'hi haurà alguna persona o alguna idea exterior davant de la qual sentiré por de desamor; l'origen de la culpa .   I per això la culpa  i els culpables són a la nostra vida omnipresents. Però no cal que, de moment, escrigui sobre la culpa,  perquè he trobat aquest article de l'Herminia Gomà,  que em sembla absolutament perfecte. Aquí el teniu i espero comentaris !!! Si no, a sota de les pedres, buscaré els culpables :-)

Estava escoltant el programa de ràdio de Sergio Fernández, Pensamiento Positivo, i m'ha agradat la forma en que es descriu la mania del nostre cervell de produir contínuament pensaments negatius, pensaments automàtics de mancança,  alertes de perill. Sembla que la nostra maquinària interna pateix contínuament per la nostra seguretat i, com diu en S.Fernández en el vídeo, si passeges per un bosc, li interessa més alertar-te de la possible víbora que es pot amagar sota les pedres que de l'olor de les flors. I diu  literalment, " Nuestro cerebro está preparado para la supervivencia y no para la felicidad. Quiere decir, que nuestro cerebro va a tratar de identificar aquello que no funciona. No es que su vida sea un desastre, no es que su vida sea una catástrofe, es que su cerebro, que le quiere, está buscando aquello que falla a su alrededor para que Vd. siga vivo. O sea que,  reconcíliese con su cerebro!". Una mica de comprensió, doncs,   per aquesta màquina generador