La felicitat és l'absència de por
Diu l'Eduard Punset en l'entrevista que podreu llegir a sota, que els éssers humans tenim una capacitat infinita de ser infeliços i aquesta frase no em sorprèn, al contrari, n'estic convençuda. Sembla que la tendència natural dels 40 a 50.000 pensaments automàtics diaris que genera el nostre cervell de forma no conscient se centrin en repassar el món; el món en general, el món particular, el món representat en aquells que viuen amb nosaltres, el nostre món interior i trobar-lo, habitualment, imperfecte. Sembla que tinguem clarament definit, en els nostres patrons de pensament, què és el que és correcte, el que està bé, EL QUE HAURIA DE SER, i tota la resta de coses, esdeveniments, comportaments nostres i dels altres, s'entesti en allunyar-se d'això, i que EL QUE ÉS, acostumi a ser una ombra, mal pintada, esquinçada; una còpia molt lluny del nostre ideal. I això sembla que funcioni sense perdó en tots o en alguns dels aspectes de la nostra vida (la feina, la cas