CréixerMent

Com diu Antonio Galindo, piscòleg i director d' Asesores emocionales  parlar de por -i reconèixer-la, "no queda bé" en les persones adultes.Sembla que la por hauria d'estar reservada a la infància i que la maduresa  es faci evident, justament, en la capacitat de saber-se "a salvo" de la por. Tret que estiguem parlant de situacionscomplexes i  externes a nosaltres, on la por, torna a estar justificada. Però la por, que es pot escriure en majúscula o en petites lletres, que pot ser petita o gran,  nèixer i quedar-se en nosaltres o provenir de l'exterior;  la por aconsegueix sempre els mateixos resultats,  mantenir-nos el més lluny possible d'algunes experiències. El problema està en que rendir-nos a la por genera un estat interior de derrota que contamina la nostra consciència, la nostra auto-imatge, i ens porta, en conseqüència, a recòrrer tristement els mateixos camins interiors ja molt transitats. Rendir-se a la por és una rutina de les més poten

Algunes persones m’han preguntat com és que encara no he fet cap “post” (cap article o entrada) en aquest Bloc sobre EFT quan en els últims mesos hi estic immersa.  Crec que no ho he fet per no avorrir-vos, però, finalment, aquí el teniu.  Per a tothom que encara no conegui aquesta tècnica,  E.F.T (Emotional Freedom Technique) també anomenada tapping o acupuntura emocional és una forma d’influir sobre el nostre equilibri energètic i una  forma potent d’aconseguir relaxar tensions, alleugerar dolors físics i, el més sorprenent, esborrar ferides emocionals recents o perdudes en els nostres arxius insconscients. Diversos autors, entre ells Bruce H. Lipton la consideren com part de la nova Psicologia Energètica i recomanen el tapping   com una forma efectiva de “reescriure” programes a la nostra ment insconscient per superar creences que limiten les nostres decisions; la nostra vida. Què és el tapping o EFT? Un conegut expert, Guillermo Peña , diu que quan vol explicar què és “EFT per

Estic gaudint del llibre de Robin Sharma, El monje que vendió su ferrari . Julian Mantle un advocat reputat i triomfador,  es desploma al terra, en plena sala de judici, víctima d'un atac cardíac. A partir d'aquest moment, decideix abandonar l'advocacia i se'n va a l'Índia. En passar tres anys sorpren al que era el seu ajudant, amb una sobtada visita al seu domicili. I el que segueix és una part del diàleg entre els dos (capítol 7, pg 83-85).. "-¿Cual era el secreto del lago?- pregunté impaciente. Julian explicó que los sabios observaban las aguas del lago e imaginaban sus sueños convertidos en realidad. Si era la virtud de la disicplina lo que deseaban cultivar interiormente, se imaginaban a sí mismos levantándose al alba, realizando su riguroso régimen físico y pasando días enteros en silencio para robustecer su fuerza de voluntad. Si lo que buscaban era más alegría, miraban el lago y se imaginaban riendo o sonriendo cada vez que encontraban a un hermano

Aquesta sèrie de post sobre el llibre de Joe Dispenza, Desarrolla tu cerebro , no pot oblidar el paper predominant que en el llibre s'atorga al lòbul frontal del nostre cervell. Es considera que és la seu del nostre lliure albir, de la capacitat de triar; la qualitat més intrísecament humana i aquella que, si bé nos ens permet seleccionar les experiències que ens porta la vida, ens permet, rotundament, atorgar-les lliurement significat. És a dir, no sempre som lliures d'escollir les circumstàncies a viure, però sempre ho  som d'interpretar-les. Podem triar entre considerant-nos víctimes de les circumstàncies o viure decidint  treure'n profit de les lliçons que ens aporten. El lòbul frontal és la part del cervell on s'allotja la nostra voluntat, aquella que té la capacitat de posar-hi el nord. Confiar en nosaltres és confiar en aquesta capacitat. Confiar en nosaltres és reconèixer la seva existència i posar-hi feina en practicar i practicar la constància i l'e